Generositat.

Dilluns.

• Luis Miguel-Sueña

Dimarts.

• Explicar el conte :El cor més bonic.

Un dia un home jove es va situar en el centre d'un poblat i va dir que
ell posseïa el cor més bell de tota la comarca.
Una gran multitud es va congregar al seu al voltant i tots van admirar i
van confirmar que el seu cor era perfecte, ja que no s'observaven en ell cap cicatriu ni desperfecte.
Tots van coincidir que era el cor més bell que haguessin vist.
De sobte un ancià es va acostar i va dir: "Per què dius això, si el teu cor
no és ni de bon tros, tan bell com el meu?
Sorpresos la multitud i el jove van mirar el cor del vell i van veure que,
si bé bategava vigorosament, aquest estava cobert de cicatrius i fins i tot hi havia zones on faltaven trossos i aquests havien estat reemplaçats per uns altres que no encaixaven perfectament en el lloc, doncs es veien
arestes irregulars en el seu entorn. És més, havia llocs amb buits, on
faltaven trossos profunds.
La gent es va esglaiar com podia dir això?
El jove va contemplar el cor de l'ancià i al veure el seu estat  es va posar a riure. "Has d'estar bromejant," va dir.
"Compara el teu cor amb el meu... El meu és perfecte. En canvi el teu és un conjunt de cicatrius i dolor."
“És cert," va dir l'ancià, "el teu cor llueix perfecte, però jo mai
m'interessaria per a tu... Mira, cada cicatriu representa una persona a la
qual vaig lliurar tot el meu amor. Vaig arrencar trossos del meu cor per a
lliurar-se'ls a cadascun d'aquells que he estimat. Molts al seu torn, m'han
obsequiat amb un tros del seu, que he col•locat en el lloc que va quedar obert.
Com les peces no eren iguals, va quedar un cor desigual, del qual me’n alegro perquè al posseir-los em recorden l'amor que hem compartit."
Va haver vegades, en les quals vaig lliurar un tros del meu cor a algú,
però aquesta persona no em va oferir un tros del seu a canvi. D'aquí van
quedar els buits - donar amor és arriscar, però a pesar del dolor que
aquestes ferides em produeixen, com que han quedat obertes, em recorden que els segueixo estimant i alimenten l'esperança, que algun dia -tal vegada-
tornin  i omplin el buit que han deixat en el meu cor. "Comprens ara el
que és veritablement bell?" El jove va romandre en silenci, llàgrimes
corrien per les seves galtes. Es va acostar a l'ancià, va arrencar un tros
del seu bell i jove cor i l'hi va oferir. L'ancià ho va rebre i ho va
col•locar en el seu cor, després al seu torn va arrencar un tros del seu ja
vell  i amb ell va tapar la ferida oberta del jove. La peça es va
emmotllar, però no a la perfecció.
El jove va mirar el seu cor que ja no era perfecte,
però lluïa molt més bell que abans, perquè l'amor de l'ancià fluïa en
el seu interior.


Dimecres.

• Comentar què suggereix als nens la imatge de la generositat, dels dos nens compartint l’entrepà.

Dijous.

• L’Atleta suïssa Gabrielle Andersen va donar una llicó de generositat i força de voluntat arribant completament exhausta, però acabant  la marató dels jocs Olímpics de Los Angeles 1984.

Divendres.

• Comentar la següent frase sobre la generositat:

“La generositat consisteix en donar, abans que se’ns demani”.