lunes, 6 de noviembre de 2017

Interès pels altres

Dilluns.

·        Visualitzar el següent video on el famós jugador del Barcelona Lionel Messi, es visitat pel Soufian, un nen que li falten les cames i la relació de complicitat que s’estableix entre ells.

Lionel messi y Soufian (Furor en TV) Documental    3.41




Dimarts.

·        Dinàmica de grup on s’escull un nen o nena, se li tapen els ulls, i es van triant nens o nenes per tal que endivini qui són tocant els rostres, el cabell etc. Si no l’encerta se li poden donar pistes o sentir la veu del nen/a que ha d’endevinar.

Dimecres.
Curtmetratge del Puente sobre fer lloc als altres

Dijous.
·        Conte “El soldat ferit”.
Durant la Gran Guerra, un soldat va caure greument ferit al camp de batalla. Va passar moltes hores ferit al terra, però per allà no passava ningú. Finalment, un coronel hi va passar, seguit d’uns quants suboficials. Un sergent va veure que aquell home encara era viu, i li va dir al coronel:
-          Senyor, aquí hi ha un home que encara es belluga.
El coronel se’l va mirar, i en veure les seves ferides, va dir:
-          No cal que fem res. Aquest home ja no serveix per lluitar. Deixem-lo aquí.
Més tard, va passar un grup de soldats, entre els quals hi havia el metge de la unitat. Un d’ells se’n va adonar que l’home era viu, i va anar a cridar al doctor.
-          Doctor, doctor!! Aquest home encara és viu!!
El doctor el va examinar, però en veure aquelles ferides tan lletges digué:
-          No cal que ens l’emportem. L’hospital ja és ple. I aquest home no el salvarem pas.
Més tard va passar un vehicle amb un grup de soldats. Es dedicaven a recollir els fusells i la munició dels que ja eren morts. Es van atansar al nostre home, i mentre li estaven prenent el fusell, ell va aconseguir dirigir-los aquestes paraules:
-          Si us plau! Si us plau!
-          Sergent! Aquí hi ha un home viu!
El sergent es va atansar, va mirar-lo de dalt a baix, i fred com el glaç digué:
-          Les nostres ordres són recollir fusells, no ferits. A part, el vehicle ja va molt carregat de pes, no ens podem endur ningú més. Ja se’n farà càrrec l’ambulància.
-          Si us plau! –encara digué el ferit
-          Tranquil. Quan arribem a la Unitat els direm on ets perquè hi enviïn l’ambulància.
Van passar les hores lentes, i per allà no venia cap ambulància. Finalment es va fer de nit.
El soldat ferit va tenir uns somnis terribles. Un a un, veia desfilar davant seu els rostres dels seus companys i superiors de la Unitat, que se’n reien d’ell i deien «Ja no serveix per res. És més mort que viu. No és el nostre problema. Deixem-lo aquí. Deixem-lo.».
L’endemà al matí, el soldat es va despertar amb el rostre banyat pel sol. Havia acceptat ja que moriria allà, i pregava a Déu perquè se l’endugués aviat i no allargués més el seu patiment. Aleshores va sentir una remor. Eren tres soldats enemics els que passaven per allà. «Si l’enemic em veu, em dispararan, i així ja no patiré més» -va pensar. L’home va alçar un braç per fer-se veure.
Un dels soldats enemics va veure que es bellugava, i en una llengua desconeguda, va cridar als altres. Tots tres es van atansar. Murmuraven entre ells.
Aleshores un va treure una petita destral, es va ajupir, i va dir “no-sé-qué” al soldat ferit. Va donar-se mitja volta i va marxar. Els altres van rebuscar a la motxilla, i finalment van treure una manta. L’home de la destral va tornar amb dos pals ben llargs. Amb la manta i els pals van construir una llitera, van carregar el ferit, i se’l van endur.
El van portar a l’hospital del quarter enemic, on li van cosir les ferides i li van donar de menjar i de beure. S’hi va passar un mes en aquell hospital, però finalment va viure.
En acabar la guerra, l’home va provar de trobar aquells tres soldats enemics que s’havien convertit en els seus millors amics, però no sabia res d’ells i no els va poder trobar.
Cada nit pregava a Déu, i li demanava, que fossin on fossin, aquells tres homes visquessin feliços i no els manqués mai de res. I de ben segur, que així era.




Divendres


·        Comentar què et suggereix aquesta imatge de la Mafalda i els seus amics:
mafalda-y-sus-amigos