Dilluns.
·
El chaval de la peca-
Libre (Video Clip).
Dimarts.
·
Explicar el següent conte
sobre els prejudicis i el què diran:
Una família i un ruc
Hi havia una
vegada un matrimoni amb un fill de dotze anys i un ase, que van decidir viatjar, treballar i conèixer
món. Així varen marxar tots tres amb el ruc.
Al passar pel
primer poble, la gent comentava:
– “Mira aquest
noi malcriat; ell a sobre del ruc i els pobres pares, ja grans, portant-lo de
les regnes”
Aleshores, la
dona va dir al marit:
– “No permetem
que la gent parli mal del nen”
El home el va
baixar i se’n va pujar ell. En arribar al segon poble, la gent murmurava:
– “Mira que
pocavergonya aquest tipus; deixa que la criatura i la pobre dona estirin de
l’ase, mentre ell va molt còmode a sobre”.
Aleshores, van
prendre la decisió de pujar-la a ella a l’ase, mentre pare i fill estiraven de
les regnes. En passar pel tercer poble, la gent deia:
– “Pobre home.
Segur que després de treballar tot el dia, encara ha de portar a la dona sobre
el ruc. I pobre fill, quina vida li espera amb aquesta mare!”
Es varen posar
d’acord i van decidir de pujar tots tres a l’ase per seguir amb el seu
peregrinatge. En arribar al poble següent, van escoltar que els habitants
s’exclamaven:
– “Mare de Déu,
que en són de bèsties aquests tres. Tots tres a sobre del pobre animal. Li
trencaran l’esquena!”
Finalment, van
decidir de baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però en passar pel
següent poble van escoltar que la gent se’n reia:
– “Mira tu
aquests tres idiotes: van caminant, quan tenen un burro que podria portar-los”
Conclusió: no
escoltis massa el que diu la gent, perquè facis el que facis, sempre et
criticaran! De manera que tria tu mateix quina és la decisió correcta, i un cop
n’estiguis convençut, no t’importi el que pugin pensar els altres.
Dimecres.
·
Comentar entre tots la
imatge de la participació:
Explicar el conte
àrab. “El flautista”.
Hi havia una vegada una ciutat on
tothom vivia sol, ocupat només de les seves coses. Es tancaven a casa i no
sortien gairebé mai. Era una ciutat buida i trista.
Però un dia, va arribar a la ciutat
un flautista. Tocava una melodia alegre i divertida. La gent sortia sorpresa
als balcons i finestres, perquè feia molts anys que no sentien tocar cap
música.
Poc a poc, tothom va anar sortint al
carrer; seguien el flautista, que es passejava per tots els carrers fent sonar
la seva melodia.
De mica en mica, es va anar ajuntant
una gentada considerable, que va començar a saltar i ballar per tots els
carrers. Reien i es divertien com no ho havien fet mai.
Un home sord, que passava per allà,
va veure tota aquella gent, agafats de la mà, donant voltes i saltant. Però com
que ell no sentia la música, es va pensar que tota la ciutat s’havia tornat
boja, i que de tots els ciutadans ell era l’únic que quedava de sa.
Amb la Fe passa una cosa
semblant. Als qui no en tenen, potser els hi costa d’entendre perquè estem tan
feliços, però si escoltessin la música que hem sentit nosaltres, ells també
n’estarien.
I tu? L’has sentit la melodia? No?
Tranquil, segur que el flautista
encara ha de passar pel teu carrer.
Divendres.
·
Comentar amb els nens el
següent text “Els infants preguntaran”.
Un dia
els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.
Els
infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol
dir fam?"
Els
infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol
dir segregació racial?"
Els
infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol
dir bomba atòmica?"
Els
infants del meu poble demanaran:
“Què vol
dir dictadura?"
I els
nens a totes les escoles diran:
“Què és
una guerra?"
Tu els
donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules
velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i
per això les hem tret del diccionari."
